Bord de la mer

Voyage au bout de la nui, Louis-Ferdinand Céline

Imatges d’una platja d’aquí i extracte de Viatge al fons de la nit, enviat per un amic especial, un amic que no conec físicament i que al llarg d’uns anys (set, huit..?) he imaginat mitjançant les seves paraules. Quan començàrem a comunicar-nos (es deia Camacuc la revista juvenil?) s’acomiadàvem amb salutacions, sort, abraçades o petons ‘des de l’altre costat de la mar’. Poc a poc, aquesta fórmula perdé el sentit. Gran viatger, amant de la vida, retracta en cada escrit allò que ha vist i sentit. Els seus escrits, trossets d’una vida, d’experiències, esdevenen en paisatges plens de sonoritat i d’imatges. Ara hi és a França i jo continue al mateix lloc. Sense res que dir, sense voler pensar, sense voler repassar, sense saber com dir-li que continue vivia, més o menys viva, contar-li que sent, que pense, que vull.

I és curiós (o no ho és gens), però ell va estar la primera persona amb què vaig confiar plenament, a la que li vaig escriure allò que escoltava el meu cap, a la que li vaig dir el que volia dir sense més, sense preocupar-me per no ser compresa. A la que li vaig confessar ‘allò’ (estic en el mateix; poc a poc, l’esperança mai no es perd, no?).

Un amic important per mi, diferent i necessari. Sols pel fet de saber que hi era, que sempre hi era, que continua estant. Un amic que sempre respon, inclòs en moments (com definir-los), ‘moments’ de no poder més o de creure-ho, de no creure en res o jo que sé, moments de buit. Una persona propera, una amistat a distància, una estimable persona com poques s’hi troben al llarg de la vida.

Desé les cartes que vaig rebre d’ell i les que no vaig enviar; algun dia les revisitaré... I esguarde un missatge que tindrà poc més d’un any de vida en resposta a un crit des del buit.

‘El temps pot passar, esvair records o desafiar els somnis però no pot esborrar amistats. Som al teu costat.’ Jo també. Gràcies.

Sort, abraçades i petonets des de la vora del mar.


Pd. Ui, llàstima! quina qualitat tenen les imatges...a veure si trobe la manera de respectar l’original...

Cuento

en los relatos de Bertolt Brecht, 1913-1927