Bord de la mer

Voyage au bout de la nui, Louis-Ferdinand Céline

Imatges d’una platja d’aquí i extracte de Viatge al fons de la nit, enviat per un amic especial, un amic que no conec físicament i que al llarg d’uns anys (set, huit..?) he imaginat mitjançant les seves paraules. Quan començàrem a comunicar-nos (es deia Camacuc la revista juvenil?) s’acomiadàvem amb salutacions, sort, abraçades o petons ‘des de l’altre costat de la mar’. Poc a poc, aquesta fórmula perdé el sentit. Gran viatger, amant de la vida, retracta en cada escrit allò que ha vist i sentit. Els seus escrits, trossets d’una vida, d’experiències, esdevenen en paisatges plens de sonoritat i d’imatges. Ara hi és a França i jo continue al mateix lloc. Sense res que dir, sense voler pensar, sense voler repassar, sense saber com dir-li que continue vivia, més o menys viva, contar-li que sent, que pense, que vull.

I és curiós (o no ho és gens), però ell va estar la primera persona amb què vaig confiar plenament, a la que li vaig escriure allò que escoltava el meu cap, a la que li vaig dir el que volia dir sense més, sense preocupar-me per no ser compresa. A la que li vaig confessar ‘allò’ (estic en el mateix; poc a poc, l’esperança mai no es perd, no?).

Un amic important per mi, diferent i necessari. Sols pel fet de saber que hi era, que sempre hi era, que continua estant. Un amic que sempre respon, inclòs en moments (com definir-los), ‘moments’ de no poder més o de creure-ho, de no creure en res o jo que sé, moments de buit. Una persona propera, una amistat a distància, una estimable persona com poques s’hi troben al llarg de la vida.

Desé les cartes que vaig rebre d’ell i les que no vaig enviar; algun dia les revisitaré... I esguarde un missatge que tindrà poc més d’un any de vida en resposta a un crit des del buit.

‘El temps pot passar, esvair records o desafiar els somnis però no pot esborrar amistats. Som al teu costat.’ Jo també. Gràcies.

Sort, abraçades i petonets des de la vora del mar.


Pd. Ui, llàstima! quina qualitat tenen les imatges...a veure si trobe la manera de respectar l’original...